dissabte, 24 d’octubre del 2009



CURS DE MONODIA I POLIFONIA MEDIEVAL
tècnica i repertori
Adreçat a: veus de dona i de contratenor

6, 7 i 8 de novembre 2009

IMPARTIT PER
LAURENCE BRISSET
ESPECIALISTA EN CANT MEDIEVAL I DIRECTORA DEL GRUP FEMENÍ VOCAL
DE CAELIS (MÉS INFORMACIÓ A WWW.DECAELIS.COM)

Horari: divendres, de 5 a 9 de la tarda
dissabte, de 10 a 2 del migdia i de 5 a 9 de la tarda
diumenge, de 10 a 1 del migdia

Lloc: Església de Sant Pau del Camp
Carrer de Sant Pau, 101, 08001 Barcelona
Metro Paral.lel, línia verda

Preu: 200 euros (Caixa del Penedès, nº compte 2081 0350 5 8 0000004870)

Informació i inscripcions: 93 4068248 i 629242529

Organitza: Capella de Música de Sant Pau del Camp

Taller a l'Sgae


dimecres, 14 d’octubre del 2009

Seminari noves formes de distribució audiovisual

Seminari NOVES FORMES DE DISTRIBUCIÓ AUDIOVISUAL - Com pots fer rendible la teva obra audiovisual per la xarxa?

DESTINATARIS:

Autors audiovisuals i productors independents que estiguin interessats en augmentar la rendibilitat de les seves creacions a través d’Internet i de les noves plataformes de consum cultural on-line.

OBJECTIUS PEDAGÒGICS:

En pocs anys l’organigrama de la distribució i consum dels productes audiovisuals ha cambiat de forma radical. El model clàssic de comercialització que ha sostingut la indústria durant les últimes dècades es posa en dubte i es desconeix quin serà el model que el complementi o el substitueixi. Aquest seminari pretén donar recursos als autors audiovisuals i productors independents per a què coneixin quines són les claus del nou mercat audiovisual i, amb aquestes, poder augmentar la rendibilitat de les seves creacions a través de la xarxa.

Per a què els creadors puguin viure de la seva obra és fonamental el coneixement profund dels principals paràmetres que regeixen el funcionament del consum cultural on-line; per això aquests seminaris convinaran casos pràctics d’èxit que oferiran els seus particulars models de provada eficiència, xerrades sobre els nous portals espanyols que ofereixen noves formes de difusió del producte audiovisual a la xarxa i vàries conferències amb experts en la matèria que han de servir per resoldre dubtes sobre el funcionament de la distribució i consum online.


PROGRAMA:


PROGRAMA DEL SEMINARI A BARCELONA

SESSIÓ INAUGURAL (19 d’octubre)
PART I: Mapa actual de la distribució audiovisual; Internet i els mitjans de comunicació; i presentació de cas pràctic. 16-18h
Diferències entre el model clàssic de negoci i aquells que aspiren a succeïr-lo. Elements bàsics a considerar en el moment de dissenyar un plà de distribució on-line.
Es presentarà el cas pràctic del Seminari, que els alumnes hauran d’anar preparant durant les diferents sessions del curs, i presentar en la darrera sessió.
Classe impartida per Jaume Ripoll Vaquer (Director editorial de Cameo i Director del Projecte Filmin).
PART II: Drets d’autor en la distribució de les obres per Internet. 18-20h
Classe impartida per Enric Enrich, advocat especialista en propietat intel·lectual.
SEGONA SESSIÓ # FINANÇAMENT (20 d’octubre)
PART I: Treball i finançament per internet. 16-18h
Eines web per a completar l’equip de rodatge o el pressupost necessari per dur a terme el projecte audiovisual.
Classe impartida per Robert Figueras, creador de Filmutea, xarxa social on-line per a professionals del cinema “indie”.
PART II: Presentació de casos d’èxit. 18-20h
- Cinema col·lectiu: “El cosmonauta”, amb la presència de Nicolas Alcalá, membre del projecte.
- Pel·lícula “Estigmas” estrenada en streaming, amb la presència de Adan Aliaga (director).

TERCERA SESSIÓ # MARKETING I MEDIA (21 d’octubre)
PART I: Marketing 2.0, 16-18h
Quines són les vies que ofereix Internet per donar a conèixer un producte audiovisual?
Classe impartida per Kike Doatis i Fernando Ifrán, directors creatius de islookingfor.me, empresa de marketing on-line per a cinema.

PART II: Media: Subvencions per al nou cinema, 18-20h
El programa Media de la Unió Europea no sols ajuda als projectes de distribució on-line sino que està creant línees de finançament per a què alguns productes audiovisuals que tinguin com a objectiu final la web es puguin materialitzar.
Amb la presència de Alex Navarro, coordinador d’Antena del Programa Media de la UE en Catalunya.

QUARTA SESSIÓ # DISTRIBUCIÓ (22 d’octubre)
PART I: Taula rodona: Noves plataformes de distribució.16-19h
Principals distribuidors digitals i agregadors de continguts conversaran sobre els seus projectes i el futur del cinema a Internet.
La taula rodona estarà formada per:
Sydney Borjas, Director d’Estratègia Audiovisual de la Societat Digital d’Autors i Editors i gerent de l’Institut Buñuel.
Juan Carlos Tous, director general de la distribuidora de DVD y Bluray de cinema independent i d’autor, Cameo.
Josep Monleón, consultor audiovisual
Pablo Varela Massardo, general manager de ADN-STREAM

PART II: Continguts diferencials, millors ingressos. 19-20h.
Aquest apartat del curs està reservat a noves propostes de finançament mitjançant la publicitat.
Intervindran els creadors de la plataforma Prusland, Juan Pita y Antonio Fernández, que ens explicaran les possibilitats d’aquesta nova plataforma.

CINQUENA SESSIÓ # EUROPA ( 23 d’octubre)
PART I: El model francès de distribució on-line (16-18h)
A França s’està desenvolupant un dels projectes de distribució on-line més ambiciós de tot Europa, el seu nom és Universciné. El seu director general ens presentarà els seus últims avenços tecnològics del portal així com les novetats de la Ley del Cinema de França respecte altres formes de distribució on-line.
Amb la presència de Jean Yves Bloch, Director general del portal de distribució online més important del cinema independent a França, Universciné.

PART II: Distribució Online de projectes del Grup. Desenvolupament i presentació del cas pràctic. (18-20h)


PROFESSOR:

Jaume Ripoll Vaquer
Director editorial de Cameo i Director del Projecte Filmin.

(Palma de Mallorca, 1977) ha desenvolupat la seva carrera entre el periodisme i el sector audiovisual. Després d’uns anys com a director de documentals i videoclips, va iniciar la seva faceta d’articulista a El País, GameLive o H.Magazine la qual va abandonar per treballar durant sis mesos a Manga Films. El 2005 va passar a formar part de la prestigiosa companyia de cinema independent Cameo per exercir inicialment funcions de e-commerce. Des del 2007 alterna el seu treball a Cameo, ara com a Director Editorial, amb el desenvolupament de Filmin, un ambiciós portal cinematorgràfic creat sobre dos principis: ajudar a difondre l’obra dels talents emergents i disposar en format streaming d’un catàleg selecte de títols que representen els millors films de cinema independent i d’autor dels últims anys.

Filmin té l’honor de ser l’únic projecte de distribució on-line espanyol que compta amb el suport del programa Media de la Unió Europea.

DATA, DURADA I LLOC D’IMPARTICIÓ

Barcelona: Del 19 al 23 d’octubre
De dilluns a divendres, de 16 a 20h

20 h lectives

Seu del Grup SGAE a Catalunya
Passeig de Colom 6, Barcelona


SELECCIÓ DELS ALUMNES

Fins a cobrir la capacitat de la sala, per ordre d’inscripció i pagament de la matrícula.


MATRÍCULA

(preus IVA inclòs)

Alumnes: 150€ Antics alumnes: 140€ Socis SGAE: 125€

S’entregarà un diploma als alumnes al final del curs.


Procés d’inscripció:

1. Omplir la sol·licitud d’inscripció proporcionada pel propi centre.
2. Un cop acceptada la plaça, realitzar l’ingrés o transferència bancària de l’import total de la matrícula al compte bancari LA CAIXA: 2100 - 0079 - 88 – 0201357341 i enviar a http://es.mc257.mail.yahoo.com/mc/compose?to=iromerog@sgae.es el comprovant bancari amb el nom de l’alumne ben especificat.


INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ:

Seu del Grup SGAE a Catalunya
Passeig de Colom, 6
08002 Barcelona
Tel.: 93 268 90 00 Fax: 93 268 90 02
A/e: http://es.mc257.mail.yahoo.com/mc/compose?to=iromerog@sgae.es
http://www.fundacionautor.org/
http://www.sgae.cat/



* L’organització es reserva el dret de canviar qualsevol element que figuri en
el programa.

* Ünicament s'efectuarà la devolució de l'import íntegre de la matrícula en el cas d'anul·lar la inscripció 15 dies naturals abans de l'inici del curs.

Anunci

Bon dia,

Estic buscant músics de cambra (cordes +/- alguna flauta) disponibles per fer un petit concert particular a casa. El meu sogre compleix 75 anys i li volem regalar una vetllada musical abans de sopar. Seria el dissabte dia 14 de Novembre a las 19,30 horas a casa seva a Valldoreix. El repertori preferentment de: Vivaldi, Handel, Mozart.
Si algú està interessat o coneix companys disponibles us agrairé que li feu arribar el meu móbil.

Records,

Montse Cortijo
Tardor 2009
15 Octubre 20 h

Solistes de la Banda Municipal de Barcelona

Felix Mendelssohn Ouverture für Harmoniemusik op. 24 (1824)
Francisco Fleta Serenata Mediterrània n. 25 “Calafell” (2009) (estrena)
Vincent Persichetti Serenata n. 1 per a deu instruments de vent op. 1 (1929)
Jesús Rodriguez Picó Simfonies per a instruments de vent i percussió (2009) (estrena)
Ernst Toch Spiel op. 39 per a orquestra de vents (1926)

Marta Carretón directora



Gratuït. Aforament limitat. Lliurament de les entrades el mateix dia del concert a partir de les 19.30 h. No es fan reserves.
Amb la col·laboració de: Banda municipal de Barcelona

dimarts, 29 de setembre del 2009

Una Historia del Blues


UNA HISTÒRIA DEL BLUESProposta pedagògica, projecte cultural i educatiu.

"Davant un panorama musical ric i divers on el blues és font d’inspiració per a moltes músiques, Una història del blues ens proposa descobrir el blues i la seva història de forma lùdica i original."
Públic
Una història del blues està dirigit a un públic infantil i adolescent (7-16 anys) dins del marc d’activitats musicals, audicions i concerts didàctics.
Objectiu pedagògic
Ens proposem viatjar per les dècades principals de la història del blues, fent un repàs dels noms o figures més importants. Es presenta el blues com una música viva i amb identitat pròpia. Es fa referència a les músiques directament associades al blues, explicant els fenòmens de fusió al llarg de la seva història.
Objetiu artístic
Involucrar el públic fent-lo participar portant la pulsació fent palmes o repetint part de la lletra d’alguns temes. Sensibilitzar l’oïda del públic al so peculiar del blues i al seu particular ritme. Fer ressaltar el paper dels músics donant una explicació del rol dels instruments. Portar la música en viu a l’abast del públic per despertar la seva curiositat i les seves emocions musicals.
Guió musical / Contingut
1. L’origen del blues: les cançons de treball dels esclaus. Cors i cants de crida amb el públic.
2. El blues primitiu. El pas dels cants més primitius a una estructura musical.
3. Del blues al gospel (música religiosa afro-americana). Cors de gospel amb el públic.
4. El naixement del jazz, el ragtime i el bluegrass.
5. Presentació d’instruments: guitarra, dobro, harmònica, saxofon, piano, baix, percussions.
6. Creació de lletres amb el públic i pràctica del ritme.
7. Grans figures dels estils i exemples. Influencies de la música popular europea i fusió.
8. El naixement del rock & roll. Figures de l’estil i exemples.
9. El pop i el rock influïts pel blues.
Duració
Per a tots els públics: 1 hora.
Idioma
Una historia de blues es una proposta que es pot oferir en català, castellà, francès o anglès.
Músics
Julio Vallejo: veu, guitarres, baix, harmònica.Benoit Poinsot: saxo, piano, percussions.
Preu
El preu de la proposta pedagògica Una historia del blues es de 200 €. Pot variar en funció de la localitat a on es fa.
Contactos
Julio Vallejo
carrer Independencia 317, 5º-3ª08026 Barcelona _
93 455 70 67 627 601 825

Informació de cursos

Artenet realitza uns cursos relacionats amb la música i les noves tecnologies, pels qui estigueu interessats

www.artenetcata.es

Anims!!!!

La Pluja

Mireu si us ve de gust aquest video..es molt interessant i pel meu gust divertit

http://www.youtube.com/watch?v=yjbpwlqp5Qw

Nou Curs

Per fi, de nou per aqui. Amb ganes de poder oferir , intercanviar i compartir informació tant acadèmica com musical. Recordeu que tambe podeu visitar la pàgina web de l'escola.
Bona tardor

divendres, 29 de maig del 2009


CONCERT DE PRIMAVERA
Església de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona
(entrada per el carrer Pare Claret)

dissabte 6 de juny a les 17h



Alumnes de l’aula de cant, el cor d’adults i la orquestra de grau professional
de l’escola municipal de música
“Victòria dels Àngels” de Sant Cugat del Vallès

Obres de Haydn, Jenkins i Mozart entre d’altres


Entrada lliure

diumenge, 26 d’abril del 2009

ADIEMUS de Karl Jenkins

http://www.youtube.com/watch?v=Vrhgk8Fa_QE

Per tots els cantaires del grup d'adults. Espero us agradi.

divendres, 10 d’abril del 2009

Cançoner

Aqui podreu trobar cançons d'arreu de Espanya, amb la partitura, la lletra i més coses

http://www.xtec.cat/rtee/europa/es.htm

el catala a internet

Si oh consideres oportú reenvia'l a tots els membres de la teva llista.

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el divendres 3 d'octubre del 2008 al Museu d'Història de Catalunya.
Ens va explicar que l'any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just.
Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat al navegador.
Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català.
Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!
Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
l- si feu servir l'Internet Explorer:

eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.-

si feu servir el Firefox versió 3.0.X: edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català-

si teniu la versió 2.X del Firefox: eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca] també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.-

Si teniu el nou Chrome de Google:"Personalitza i controla" > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d'un idioma configurat)

Ep! Ho fas córrer? Gràcies!

King's Singers- El Barber de Sevilla

No fa falta saber cap idioma per cantar. Espero que us agradi.
http://www.youtube.com/watch?v=Oio1G-7aopo

diumenge, 22 de març del 2009

Entrevista a Gustav Leonhardt


Entrevista a Gustav Leonhardt: "La sencillez del maestro"
por Juan García-Rico

Ritmo nº 790, Octubre 2006

Con impecable corrección, silencioso, observador, el maestro Leonhardt muestra, en su discreción, el aspecto de quien huye de protagonismos fatuos, de quien no los necesita porque su grandeza es interior, y su aplauso, la línea directa que le une al espíritu de aquellos que escribieron los pentagramas que él desentraña con maestría.

Gustav Leonhardt pasó hace unos meses por Madrid para ofrecer un recital enmarcado en en el XII Festival de Música Antigua de Aranjuez , que tanta proyección ha tenido en la convocatoria de este año, y en el que abordaró, al clave, obras de compositores barrocos tales como Couperin, Reinken, Pachelbel, Böhm o Purcell. Tuve allí la ocasión de mantener la siguiente distendida y, como siempre en él, pedagógica e ilustrada charla. Por otro lado, el personaje no necesita mayor presentación.

Maestro, Vd. es considerado mundialmente, como uno de los "padres" del movimiento historicista que, a partir de 1960, revolucionó la concepción de la música barroca y
antigua en general; a fecha de hoy, con una mirada retrospectiva, ¿qué ha quedado, en esencia, como herencia de esa revolución?
Lo cierto es que no me considero "padre" de ninguna revolución o lo que quiera que fuera, así que mirar hacia el pasado, en ese sentido, no es de gran utilidad, puesto que hay que seguir hacia delante. Tengo la impresión de que, después de los difíciles comienzos, hemos logrado situar a la música antigua en el lugar que creíamos que debía estar. Estamos, hoy, más cercanos a una mejor comprensión de toda esa música. Hace cincuenta años, cuando yo comencé, mi intención era hacer algo honesto, y lo hice lo mejor que supe. En los primeros momentos me encontré solo, pero había bastante gente a la que le gustaba oír aquello...


Esa re-lectura de la música previa al s. XIX ha experimentado, desde los primeros momentos hasta hoy, distintas fases de mayor o menor "agresividad" estética. Desde su punto de vista, ¿se ha llegado, actualmente, a un equilibrio o aún hay que ir más lejos?

Todo ha de ir más lejos, hay que continuar avanzando. No debemos olvidar que hay muchos millones de personas que aún no conocen esa forma de acercamiento a la música antigua. Son todavía una minoría aquellos que realmente disfrutan con la música antigua interpretada sin ese enfoque filosófico, a los que les gusta nuestra manera de tocar o de cantar: no podemos desperdiciar todo ese potencial de placer estético. La música es un arte. Por fortuna, no se puede estropear de manera irreversible. Ése es el motivo por el que las interpretaciones inadecuadas no me preocupan demasiado: se extinguirán justo al terminar el concierto, pero la música, en sí misma, no resultará "dañada".

G. Leonhardt, F. Brüggen, A. Bylsma, N. Harnoncourt, son nombres de una generación de "exploradores". ¿Qué o quién despertó en ustedes el afán de búsqueda?


N. Harnoncourt pertenece a la generación más avanzada. Los demás son algo más jóvenes. Iban, en cierto sentido, "rezagados". Ellos comenzaron como románticos, como, por ejemplo, el caso de A. Bylsma, sin realizar sus propios trabajos de investigación, tal y como otros pensábamos que debíamos hacer.


En su opinión, ¿el piano moderno es "enemigo" de la música barroca?

El piano, en si mismo, es solo un objeto. Los pianistas que tocan Bach al piano sí están equivocando la visión de esta música. Creo que es completamente imposible compatibilizar el piano con la música barroca. Los pianistas no pueden cerrar los ojos y dejar de tener en cuenta las circunstancias, la raíz, la esencia de la música que Bach concibió.

Continuando con ese tema, el concepto que se tiene del ritmo en la música barroca es el de un ritmo riguroso, rígido incluso...

Es un concepto que varía mucho en función del periodo, de la zona, o, incluso, dentro de la producción de un mismo compositor, en la música de los siglos XVII y XVIII. El
ritmo es el elemento base de la danza, su mágica esencia, y de ahí, por ejemplo, su sentido rígido y estricto. Sin embargo, por otra parte, es muy flexible y libre desde el punto de vista de la improvisación. Por tanto no podemos considerarlo como un elemento aislado, sin tener en cuenta todos los factores.

Sus propias interpretaciones nos transmiten equilibrio y mesura, con dinámicas y tempi nunca exagerados o extremos. Están muy lejos de las de aquellos otros que, por una mera búsqueda de efectismo fácil y la pseudo-novedad, rompen la lógica del discurso musical...

Es, para mí, una postura personal no ser nunca extremado, en nada, incluso en la interpretación. Si se exagera al máximo, se pierde el punto de equilibrio en la percepción de la obra de arte. Siempre intento situarme en una posición desde la cuál tenga a mi alcance ese extremo, pero sin llegar a él.

¿Puede una orquesta con instrumentos modernos, tocar apropiadamente el repertorio del s. XVIII, siempre que se cuide la articulación, el fraseo, y los conceptos estéticos adecuados?

Hasta cierto punto, sí. En gran medida depende de que el director tenga criterios claros en ese sentido, y de que la orquesta asuma el compromiso de hacerlo de tal forma.

Una pequeña maldad: hay quien opina que, tras la expresión "instrumentos originales", en ocasiones, se esconden músicos con importantes limitaciones técnicas... ¿Qué opina?

A menudo ha sido así: instrumentistas pseudo-barrocos que se han decantado hacia este campo debido a que no son suficientemente buenos para otros estilos, aun a pesar de la gran dificultad que entraña esta música. Afortunadamente, hoy hay un altísimo número de excelentes músicos especializados en el repertorio barroco.

Hablemos de la relación entre la música y el mundo de hoy. ¿Considera que la música culta tiene fecha de caducidad?

Creo que no. No manejo estadísticas, pero los auditorios están llenos para cualquier tipo de música y se percibe un auge en el gusto por la música, en general, aunque, en comparación con la música pop, seamos, probablemente, una diminuta minoría.

El mundo del disco ha cumplido, desde los años 30, un recorrido que parece estar llegando a su fin. ¿Queda aún algo por hacer?

No, no todo está acabado, excepto, quizá, para los grandes sellos. En lugares como Francia, Alemania, Inglaterra, han aparecido pequeños sellos discográficos que resultan muy reconfortantes. Producen gran cantidad de discos gracias al criterio de no primar el renombre de los artistas, sino centrar su atención en los repertorios que graban. Algunos de esos programas son realmente maravillosos.

Maestro, ¿podría sintetizar su opinión acerca de la influencia de la música en la educación?

Creo que es de vital importancia que los-as niños-as puedan escuchar todo tipo de música. En primer lugar, deberían ser sus padres los iniciadores, para continuar en la escuela, que debe jugar un importante papel. Habría que invitarles, al menos una vez por semana, a escuchar música, y mucho me temo que no es así.

El declive de la religiosidad en las sociedades occidentales actuales está provocando una pérdida en la "ritualidad" social y, tal vez, una pérdida del sentido "barroco" de la realidad. ¿Cómo afecta este hecho a la percepción de la música?

Es una apreciación muy interesante la que Vd. hace. La pérdida de valores, religiosos o de cualquier otro tipo, es terrible, en cualquier parte y con cualquier tipo de sistema político. Ello hace, probablemente, que millones de personas no estén interesadas en algo que merezca mínimamente la pena. Es un fenómeno muy complejo. Interesante su punto de vista...

¿Qué opinión le merece la observación del abandono que la Iglesia Católica está haciendo de su propio repertorio litúrgico, desde el punto de vista del valor artístico de ese patrimonio histórico musical?

Bueno, yo soy protestante y, por tanto, tengo algunos puntos de vista distintos. Sin embargo, me gusta la música litúrgica. Es una verdadera lástima y creo que la raíz del problema puede ser no tener un criterio claro sobre qué tipo de música es apropiada, necesaria, para las celebraciones: ¿la música antigua, la música moderna,..., guitarras? Poco puedo decir yo al respecto.

Adentrándonos en su faceta más personal, cuando esta entrevista salga a la luz, habrá Vd. cumplido 78 años. Una vida de total implicación con una visión de la música nada conformista. ¿Cómo han evolucionado sus postulados artísticos?

Francamente, no lo sé. Sólo me interesa mirar hacia delante, hacia el futuro. En ese sentido, asumo que todos cometemos errores, aunque hayan sido sin intención...
Maestro, ¿si tuviese que resumir su legado, diría ...?
No podría decirlo, puesto que nunca pienso sobre este tipo de cosas. Me siento feliz si los estudiantes vienen a mí debido a que les gusta esta música y este tipo de acercamiento a ella. Mi humilde faceta como profesor considero creo que podría dejar, más que una herencia de conocimientos, una forma de aproximación al conocimiento en la que la investigación es, tal vez, lo primordial.

Vd. comenzó pronto a tocar instrumentos de tecla. ¿Por qué el clave?

Eso es algo que debo a mis padres. Ellos, como músicos aficionados, tocaban música de Bach y debieron valorar que era conveniente poder tocarla al clave, así que adquirieron uno. Lo probé y lo encontré fascinante...

Gracias a Vd. contamos hoy con obras de enorme valor, no solo fonográfico, sino también musicológico. ¿Qué proyectos quedan aún en el cajón de su mesa de trabajo?

No tengo proyectos concretos en el campo de la grabación. Soy bastante imprevisible a ese respecto. He hecho últimamente algunas grabaciones en solitario, tocando tecla, de autores como Byrd o Frescobaldi, todo música antigua...

¿Cómo compagina su intensa actividad profesional?

Sólo me dedico a ofrecer recitales, una media de cien al año. He dejado la enseñanza. El resto es sencillo: estudio, leo,...

Me consta que es Vd. muy querido por el público español. ¿Cómo se siente en España?

¡Maravilloso! De todas maneras, cuando toco, me olvido de donde estoy, me da igual el lugar. España, como país, su arquitectura, me encanta. Ayer mismo estaba en Santiago de Compostela (¡qué hermosa ciudad!) y hoy en Aranjuez...

En esta ocasión, los programas de ambos recitales apenas incluyen a J. S. Bach, una de sus "especialidades"...

No hay un motivo concreto, no sé... Nunca toco dos veces el mismo programa; de otra forma, me aburriría. En esta ocasión no habrá Bach. Sí lo haré mañana, en Avignon. También depende del instrumento en el que voy a tocar: primero pregunto sobre el tipo de instrumento del que puedo disponer y, en función de eso, confecciono el programa.

Gustav Leonhardt
Nacido en Ámsterdam (Holanda), se crió en un ambiente familiar vinculado a la música y desde el principio se interesó por el órgano y el clave. Tras acabar el bachillerato se trasladó a la Schola Cantorum Basilensis, estudiando bajo la dirección de Eduard Müller.
En 1952 fue nombrado profesor de musicología y clave en la Academia de Música de Viena, cargo que desempeñó hasta 1955. A continuación dio clases en el Conservatorio de Ámsterdam y obtuvo el puesto de organista de la Nieuwe Kerk. Desde 1950 ha ofrecido conciertos de clave y órgano por toda Europa, América, Asia y Australia. Ha grabado más de ciento ochenta discos para diversas casas discográficas.
Como musicólogo ha publicado un detallado estudio sobre el Arte de la Fuga de J.S. Bach y ha supervisado, para Universal Editions, la publicación de una serie de música de cámara del siglo XVIII. Desde 1969 ocupa una cátedra en la Universidad de Harvard en los Estados Unidos. Como director musical ha recorrido todas las salas de conciertos del mundo al frente de las principales agrupaciones de instrumentos originales, de las que ha sido un constante inspirador: La Petite Bande, The Orchesta of the Age of Enlightment y Freiburger Barockorchester.
También ha dirigido representaciones de óperas de Monteverdi y Rameau. Ha grabado, en colaboración con Nikolaus Harnoncourt, la totalidad de las Cantatas de
Bach, así como numerosas obras inéditas de autores franceses y alemanes. Muy importante ha sido su labor como parte del trío formado junto a Franz Brüggen y Anner Bylsma, con quienes ha desarrollado una valiosa actividad investigadora y musical, sentando así las bases de la interpretación con criterios e instrumentos originales, verdadera aportación de los instrumentistas de finales del siglo XX a la historia de la música.
En 1980 recibió el Premio Erasmus en Europa, y entre 1983 y 1991 se le han impuesto varios doctorados Honoris Causa por universidades europeas y americanas. Está considerado en la actualidad como uno de los más eminentes especialistas en el campo de la música antigua, tanto en el aspecto práctico como en el teórico.

dimecres, 4 de febrer del 2009

Concert de Mònica Pons professora de l'escola


30 minuts de música a la Fundació Mas i Mas
C/ Marià Cubí 199, 08021 Barcelona


Dijous 12 de Febrer, a les 18:00, 19:00 i 20:00h
Mònica Pons al piano
" A L´ ENTORN D´ ALBÉNIZ "

- Sonata en re M..............................................................................Mateo Albéniz (177..-1831)

- Havanera "la barqueta", del Concert "Marenostrum" (1999)...............Salvador Brotons (1959 )
per a guitarra i orquestra, transcripció per a piano de de Xalom Cucurella

-"Temps d´Havanera"(2005)................................................Jordi Vilaprinyó i del Perugia (1954)

- "Rumores de la Caleta"............................................................Isaac Albéniz ( 1860-1909)

-"El Puerto"( de la Suite Iberia" )................................................................ " " " "

-"Records" ( a Isaac Albéniz (2006)...........................................................Mª Rosa Ribas (1944)

Mònica Pons va formarse com a pianista al Conservatori del Liceu i va ampliar els seus estudis amb Albert Atenelle. Ha actuat com a solista i en formacions de cambra per Espanya, Andorra, França, Suïssa, Italia i Xina, i ha estat guardonada en diversos premis nacionals i internacionals. Actualment compagina l’activitat concertística amb la composició i la docència.


Venda d’entrades a través de Tel-entrada (Tel.902101212), taquilles i oficines Mas i Mas (C/ Trafalgar 4 13è B, Tel.93.319.17.89)

F.G.C.: Muntaner
Bus: 6,7,14,15,27,32,33,34,41,58,63,34,67,68.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Jornada CLARIN-CAT

JORNADA CLARIN-CAT

Data
6 de febrer de 2009

Lloc
Auditori del Campus Ciutadella (Àgora Jordi Rubió i Balaguer), Ramon Trias Fargas, 25-27

Descripció
CLARIN, Common Language Resources and Technology Infrastructure és una iniciativa de més de 30 organitzacions europees de diferents països per a la creació d’una infraestructura que permeti facilitar i incrementar la utilització de la tecnologia en les activitats investigadores en les humanitats i les ciències socials, de manera que agiliti i potenciï la investigació d’excel·lència en aquests sectors.
CLARIN és un ambiciós projecte europeu amb el qual les humanitats i ciències socials entraran, de ple dret, a formar part de l’e-ciència, fent ús d’eines tecnològicament avançades, processament intensiu i accés a dades distribuïdes. CLARIN crearà la infraestructura de suport a la recerca per a l’accés, anàlisi i explotació de recursos lingüístics. Per a CLARIN, recursos lingüístics són totes aquelles dades lingüístiques que s’han anat emmagatzemant, o que es poden emmagatzemar, de forma digital. Tot aquest material (textos digitalitzats, anotats o no; diccionaris monolingües, bilingües, gramàtiques, metadades utilitzades per a descriure els recursos, etc.), de gran valor en diverses àrees d’investigació, haurà de ser fàcilment accessible, processable i explotable mitjançant la creació d’una xarxa basada en tecnologia grid i web semàntica.
El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i la UPF, com a membre del projecte CLARIN, han signat un conveni per tal d’integrar recursos i eines lingüístiques en i per a la llengua catalana des de la fase inicial del projecte CLARIN.
Es prega confirmació de l’assistència a la següent adreça: eva.revilla@upf.edu

Programa

09:30
InauguracióPresideix Josep Joan Moreso Mateos, rector de la Universitat Pompeu Fabra amb la presència de Blanca Palmada Félez, comissionada per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i Mercè Lorente Casafont, directora de l’IULA.

10:00
Presentació de CLARIN: Steven Krauwer (Coordinador Europeu, Universitat d’Utrecht)

11:00
Pausa-Cafè

11:30
Taula rodona: “Les Humanitats, les Ciències Socials i l’e-ciència”Participants: Joan Santanach (Filologia Catalana, UB), Josep Pich (Institut Universitari d’Història “Jaume Vicens Vives”, UPF), Jordi Vallverdú (Filosofia, UAB), Ciro Llueca (Patrimoni Digital de Catalunya i Biblioteca de Catalunya), Ignacio Blanquer (UPV i xarxa e-ciència), Francesc Subirada (Barcelona Supercomputing Center), Laura Borràs (Humanitats, UOC)Moderadora: Núria Bel (UPF)

13:30
Dinar

15:30
Recursos, eines i serveis per a la recerca en llengua catalanaParticipants: Judit Feliu (IEC), Lluís Padró (UPC), Joan Torruella (UAB), Toni Badia (UPF – Barcelona Media), Jordi Vivaldi (IULA – UPF), Marta Villegas (IULA – UPF)

17:30
Clausura de la jornada

NOVES ORIENTACIONS PER A LA PROVA D'ACCÉS A GRAU P`ROFESSIONAL

Aqui teniu un Abstract del document de la Generalitat referent a la prova d'accés a primer curs de grau professional per aquest proper mes de Juny



Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació

Direcció general d’Ensenyaments
Professionals, Artístics i Especialitzats

PROVA ESPECÍFICA D’ACCÉS ALS ENSENYAMENTS DE GRAU
PROFESSIONAL DE MÚSICA.
PRIMER CURS


ORIENTACIONS
Barcelona, gener 2009



INTRODUCCIÓ

L’aplicació de la LOE, la Llei Orgànica d’Educació, preveu l’accés als estudis
professionals de música mitjançant la superació d’una prova específica d’accés
regulada pel Departament d’Educació.

La finalitat d’aquesta prova és la comprovació del grau de maduresa, condicions,
coneixements i capacitat de l’alumnat per iniciar els estudis en aquesta etapa.

Des de la Subdirecció General d’Ensenyaments Artístics hem volgut actualitzar el
document d’orientacions per a la prova d’accés al primer curs, amb la col·laboració de
diferents especialistes, el consens de tots els centres que imparteixen el grau
professional d’ensenyaments musicals, i tenint en compte, sobretot, l’experiència
assolida amb els anys.

Aquest document pretén ser una eina útil per a l’alumnat aspirant als estudis
professionals de música, així com per al professorat que té la tasca de la seva
preparació.


LLENGUATGE MUSICAL

LLENGUATGE MUSICAL, AUDICIÓ I CANT CORAL

Aquesta part de la prova consisteix a resoldre qüestions que permetin verificar les
condicions i els coneixements específics que l’alumnat té de Llenguatge Musical, que li
permetin cursar amb aprofitament els estudis de grau professional de música.

Les qüestions es distribuiran en els apartats següents:
1) Entonació, ritme i lectura
2) Educació de l’oïda
3) Audició, anàlisi i creació

Entre parèntesis s’indica la qualificació màxima de cada apartat.

1-Entonació, ritme i lectura (4)

Aquesta part de la prova inclourà tots els subapartats següents:

a) Interpretació d’una cançó —popular o d’autor— (0,5)

Interpretació d’una peça triada d’entre les que es proposin cada any en la convocatòria
de les proves d’accés.
Si la peça és a més d’una veu, cada alumne/a és l’únic responsable en la interpretació
d’una de les parts; això vol dir que les veus no es poden doblar. Hauran de buscar-se
les referències tonals amb un diapasó de forquilla.


b) Lectura cantada en clau de sol (1,5)
Lectura d’un fragment amb les característiques següents: Compàs 2/4, ¾, 4/4, 6/8.
Tonalitat major o menor fins a dues alteracions en l’armadura. Frase regular i
quadrada amb un fort sentit tonal que pot incloure modulacions a tonalitats veïnes.
Indicació de moviment a l’encapçalament i indicacions dinàmiques en el discurs.
Rítmica mínima de semicorxeres. Altura centralitzada (si 2 – re 4). Ritme harmònic
clar. Interpretació amb acompanyament o amb suport harmònic.
Abans de fer aquesta lectura, es faran exercicis d’entonació, que es puntuaran,
relacionats amb el fragment que s’ha d’entonar posteriorment. Exemples: entonar una
escala (Major, menor natural, menor harmònica, menor melòdica), entonar els acords
sobre els graus tonals I, IV i V.
Hauran de buscar-se les referències tonals amb un diapasó de forquilla.


c) Lectura cantada en clau de fa (1)
Lectura d’un fragment amb les característiques següents: compàs de denominador 4, i
tonalitat major o menor fins a dues alteracions. Frase regular i quadrada amb un fort
sentit tonal, que pot incloure modulacions a tonalitats veïnes. Indicació de moviment a
l’encapçalament i inidicacions dinàmiques en el discurs. Rítmica mínima de
semicorxeres. Ritme harmònic clar. Interpretació amb acompanyament o amb suport
harmònic. Lectura més senzilla en figuracions i línia melòdica que la de l’apartat B. Es
canta octava alta del so escrit.


d) Lectura recitada (1)
Fragment amb les característiques següents: clau de sol i clau de fa (amb canvis de
clau). Compàs simple de denominador 4 o compàs 3/8 o 6/8.
Altura de les notes extremes limitada a l’espai superior o inferior corresponent a dues
línies addicionals, per a la clau de sol i de fa. Unitat rítmica mínima de treset de
semicorxera. Dificultats rítmiques espaiades i sense concentració d’elements com ara
síncopes o contratemps.

2-Educació de l’oïda (3)

Aquesta part de la prova ha d’incloure un exercici de cada subapartat:

a) Dictat melòdic a una veu (1)
Fragment d’una extensió compresa entre quatre i vuit compassos, en tonalitat Major o
menor, fins a dues alteracions a l’armadura, amb alteracions accidentals de marcat
caràcter tonal (alteracions accidentals de les escales menors, brodadura inferior
cromàtica, modulació a tonalitat veïna). Ritme harmònic clar. Frase regular quadrada
amb dues semifrases ben establertes, amb un fort sentit tonal que permeti una
memorització fàcil i ràpida. Compassos simples de denominador 4 o compàs 6/8.
Rítmica mínima de semicorxeres. Dificultats rítmiques espaiades i sense concentració
d’elements com ara síncopes o contratemps. Altura centralitzada (si 2 – fa 4)

b) Dictat rítmic o Dictat a dues veus (1)
Dictat rítmic
Dictat d’un fragment d’uns quatre compassos dels quals s’haurà d’escriure sols el
ritme. Rítmica de característiques semblants a les que s’han indicat per a la lectura
recitada.

Dictat a dues veus

Dictat d’un fragment de tres o quatre compassos. Tonalitat fins a 1 alteració a
l’armadura. Compassos de denominador 4. No modulant. Rítmica senzilla, la máxima
dificultat seran semicorxeres (per graus conjunts) a la mà dreta. La veu inferior tindrà
caràcter d’acompanyament tonal i senzill, valors llargs i sense dificultat rítmica
(blanques, negres…). Estarà en clau de Fa.

c) Dictat d’acords i escales (1)
Identificació d’acords -sempre en estat fonamental i posició tancada-, dels PM, Pm, 5a
disminuïda, 5a augmentada i 7a de dominant.
Identificació d’escales: Major, menor natural, menor harmònica i menor melòdica

3-Audició, anàlisi i creació (3)
Aquest apartat inclourà tots els subapartats següents:

a) Audició (1)
L’audició consistirà en la resposta de preguntes senzilles referides a un fragment
musical escoltat: instruments, agrupacions, petites estructures, formes musicals,
tonalitat Major/menor...

b) Anàlisi (1)
L’exercici consistirà en analitzar un fragment musical quant a la forma, tonalitats,
acords, cadències, figuracions rítmiques, compassos, línia melòdica...

©) Creació (1)
Realitzar un petit exercici de creació, que sigui similar al fragment de l’apartat b) en
estructura formal, en compàs, en tonalitat i acords.

Pautes per a la realització de l’apartat 3

Referent a l’audició

L’alumne escoltarà un fragment musical i haurà de contestar a les preguntes
proposades sobre timbres, textures, tempo, forma i estil.

· Qüestions que es poden plantejar:
-Identificar qui toca: instrument o veu solista, música de cambra -duo, trio,
quartet de corda, quintet de vent...-, altres.
-Identificar els conjunts instrumentals i/o vocals: orquestra de corda, orquestra
de cambra, orquestra simfònica, instrument solista i orquestra, big band, banda
simfònica, cobla, fanfàrria, cor mixte, cor de veus blanques, cor i orquestra,
altres.

-Identificar el/s instrument/s o veu/s que tenen un paper més important en
determinats passatges.
-Identificar el tempo: vivace, allegro, andante, adagio (es seleccionarà el tempo
d’entre diverses possibilitats proposades)
-Identificar el tractament del llenguatge, la textura: monodia, melodia

acompanyada, polifonia, imitació, etc
-Identificar si la tonalitat del fragment és major o menor
-Identificar la forma de l’obra, reconeixent les parts més importants en les que
s’articula. La identificació de la forma es farà assenyalant cada part de l’obra
amb lletres majúscules: A, A-A’, A-B, A-B-A, A-B-A’, o bé expressant el nom
que correspongui: cànon, minuet, lied ternari, tema amb variacions, rondó, etc.
(es seleccionarà el nom de la forma d’entre diverses possibilitats proposades)
-Identificar l’època en que es va composar l’obra, i l’estil (es seleccionarà entre
diverses possibilitats proposades)
-Identificar l’obra o l’autor (es seleccionarà entre diverses possibilitats
proposades)

Referent a l’anàlisi

L’alumne haurà de respondre a preguntes relatives a la forma, la melodia, l’harmonia i
el ritme d’una obra o fragment proposat, d’una extensió no superior a 24 compassos.

· Qüestions que es poden plantejar:

1-Relacionades amb la Forma
-Identificar les parts més importants en les que s’articula l’obra: seccions i
frases.
-En els casos en que correspongui, identificar la forma de l’obra amb el seu nom
corresponent: cànon, minuet, lied ternari, tema amb variacions, rondó...
-Identificar la forma de l’obra amb lletres majúscules: A, A-A’, A-B, A-B-A, A-BA’...

2-Relacionades amb la Melodia
Identificar les frases i les seves divisions internes: frases, semifrases, motius i cèl·lules més notables
Identificar la línia melòdica: escala ascendent o descendent, arpegis melòdics més significatius, tipus de notes d’ornaments (notes de pas
diatòniques o cromàtiques-, brodadures, apoggiatures, anticipacions...)

3-Relacionades amb l’Harmonia

-Identificar la tonalitat, especialment si és Major o menor
-Identificar els finals conclusius i suspensius
-Identificar els acords Majors, menors o de 7a de dominant, en moments molt
puntuals com en els finals de frase
-Identificar si hi ha canvis de tonalitat o d’escala

4-Relacionades amb el Ritme
-Identificar el compàs i la pulsació
-Identificar el tempo: vivace, allegro, andante, adagio...
-Identificar el caràcter: cantabile, vivo, con moto, espressivo, tranquilo...
-Identificar les figuracions rítmiques més destacades, tant de determinats
motius, com de l’obra en general


INSTRUMENTS

El repertori presentat haurà de ser de diferents estils i èpoques, en la mesura en què
sigui posssible segons les especilitats instrumentals.

Es valorarà la interpretació de memòria.
A més del repertori establert per a cada especialitat instrumental, s’interpretarà una
lectura a vista consistent en un fragment inèdit de vuit compassos.


L’alumnat farà la previsió per a l’acompanyament que es necessiti, si s’escau.


CLARINET

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

S’ha de triar un estudi de cada apartat:

Primer apartat (en l’avaluació es prioritzaran aspectes de sonoritat i estil):
-LANCELOT, J. 25 Études faciles et progressives, els núm. 5, 10, 15, 20.
Ed. Musical Transatlantiques.

Segon apartat (en l’avaluació es prioritzaran aspectes de destresa i agilitat):
-LANCELOT, J. 25 Études faciles et progressives, els núm. 7, 9, 17, 22, 24,
Ed. Musical Transatlantiques.

Obres

-A.A.V.V. La clarinette classique. Vol. C. Ed. M. Combre.
· BERR, F. Ländler .
· BURGMULLER, J. F. Tarantelle
· DEMAR, J. S. Menuet
· FUCHS, G. F. Menuet
· LEFÈVRE, J. X. Adagio
· LEFÈVRE, J. X. Lento
· PRANZER, J. Adagio
· VON WEBER, K. M. Ländler
-BOLIART, X. 2n moviment de Tres estiuenques. Ed. MF.
-DEFAYE, J. M. “Suite Minerale” vol. 1. Diorite Orbiculaire . Ed. Leduc.
-DEFAYE, J. M. “Suite Minerale” vol. 2. Malachite. Ed. Leduc.
-DEFAYE, J. M. “Suite Minerale” vol. 3. Lapis – Lazuli. Ed. Leduc.
-DEGENNE, P. Pastourelle. Ed. Leduc.
-DELGIUDICE, M. Allegretto (2on. moviment de la “Pastourelle”). Ed. Leduc.
-DUBOIS, P. M. Mini – Ranch. Ed. Lido Melodies.
-DUBOIS, P. M. Romance. Ed. Leduc.
-GALLON, N. Les contemporaines ecrivent pour les instruments à vent. Vol. I.
Cantabile. Ed. Billaudot.
-GRIMAL, R. Nostalgia. Ed. Boileau.
-GRIMAL, R. Serenata de otoño. Ed. Boileau.
-LEFÈVRE, J. X. Five sonatas from méthode 1802. Ed. Oxford Univ. Press.
· 1r moviment de Sonata núm. 1, en Sib M.
· 3r moviment de Sonata núm. 2, en sol m.
· 3r moviment de Sonata núm. 3, en Fa M.
-PLANÁS, A. Fervorosa. Ed. Boileau.
-ROUSSEL, A. Aria. Ed. Leduc.



FLAUTA TRAVESSERA

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

S’ha de triar un estudi de cada llibre:

-GARIBOLDI, G. Études mignones, op. 131 (tots). Ed. Leduc.
-VESTER, F. 125 Easy classical studies for flute, núm. 47 a 86. Ed. Universal.


Obres amb piano

-AMELLER, A. Bluettes. Ed. Leduc.
-ANDRIESSEN, H. Little suite. Ed. Harmonia.
-BIZET, G. Sérénade espagnole. Ed. Musikus INC.
-BOLIART, X. Cinc divertiments per a petits flautistes (cal triar-ne tres). Ed. MF.
-BOZZA, E. Quatre pièces faciles (cal triar-ne tres). Ed. Leduc.
-FINGER, G. Sonata en re m. Ed. Schott.
-FINGER, G. Sonata en Sol M. Ed. Schott.
-GOSSEC, F. Tambourin. Ed. Fentone.
-HASSE, J. A. Tambourin. Ed. Fentone.
-HOOK, J. Sonatina en Do M. Ed. Schott.
-HOOK, J. Sonatina en Fa M. Ed. Schott.
-IBERT, J. Le petit âne blanc. Ed. Leduc.
-JOUBERT, C. H. Ballade de la rosée de mai. Ed. Robert Martin.
-JOUBERT, C. H. L’oiseleur. Ed. Zurfluh.
-JOUBERT, C. H. Papegay. Ed. La Stravaganza.
-JOUBERT, C. H. Pauvre petite pomme. Ed. Robert Martin.
-JOUBERT, C. H. Tema amb variacions. Ed. Martin.
-MARCELLO, B. Sonata en Sib M. Ed. Otto Heinrich Noetzel.
-MOYSE, L. Fourty little pieces, núm. 26 a 40. Ed. Schirmer.
-PIERNÉ, G. Sérénade. Ed. Leduc.
-POOT, M. Sicilienne. Ed. Leduc.
-PURCELL, H. Two pieces. Ed. Rudall Carte Edison.
-REGER, M. Romanze en Sol M. Ed. Breitkopf and Härtel.
-TOMASI, H. Le petit Chevrier corse. Ed. Leduc.
-VANHAL, J. K. Sonata en Sol M, núm. 2. Ed. Wiener Querflöte.
-VANHAL, J. B. Three easy sonatas. Ed. Universal.
-VIVALDI, A. Sonata en Do M. Ed. Heinrichshofen.
-VIVALDI, A. Sonata in Fa major. Ed. International Music Company.
-XIMENES, M. T. Minuet. Ed. MF.
-XIMENES, M. T. Tema amb variacions. Ed. MF.

OBOÈ

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

-BARRET, A. M. R. Méthode complète de hautbois. Vol. II, núm. 21 (pàg. 166), 25
(pàg. 167), 3 (pàg. 169), 11 (pàg. 171). Ed. Leduc.
-LACOUR, G. 50 Études progressives, 1ère Partie. Ed. Billaudot.
-SELLNER, J. Études progressives, 2ème Partie, (fins a dues alteracions).
Ed. Billaudot.


Obres

-ALBÉNIZ-LANNING. Tango. Ed. Fentone.
-ANCELIN, P. Garrigue. Ed. Ouvrières.
-ANÒNIM. Cinc suites fàcils del Barroc (núm. 1 o 2). Ed. Schott.
-BABELL, W. Sonata en sol menor. Ed. Oxford Univ.
-BACH-BLEUZET. Bourrée. Ed. Leduc.
-BACH-GOUNOD-REID. Ave Maria. Ed. Nova Music.
-BARLOW, W. The Winter´s Passed. Ed. Eastman Mus.
-CORELLI. Concert núm. 2 (dos moviments). Ed. Bossey & Hawkes.
-CRAXTON, H. Three elizabethan pieces. Ed. Oxford Univ. Press.
-DEBUSSY, C. Le petit nègre. Ed. Zimmerman.
-DEGENNE, P. La grande misère. Ed. Leduc.
-FAURÉ, G. Pièce. Ed. Leduc.
-FRACK-REID. Panis angelicus. Ed. Nova Music.
-FRANCK, C. Pièce V. Ed. Leduc.
-GERSHWIN-REID. Summertime. Ed. Nova Music.
-GEMINIANI, P. Sonata en mi m (mínim dos moviments). Ed. Oxford Univ. Press.
-GRIEG, E. Chanson de Solveig. Ed. Fentone.
-HAENDEL, G. F. Concert núm. 1 (dos moviments). Ed. Bossey & Hawkes.
-HAENDEL, G: F. Concert núm. 2 (dos moviments) Ed. Bossey & Hawkes.
-HAENDEL-BRISSET. Célebre largo (de l’òpera Xerxes). Ed. Billaudot.
-HOUDY, P. Prélude. Ed. Leduc.
-JOUBERT, C.H. Ballade de la Fleurs. Ed. Robert Martin.
-MARRICONE, E. Gabriels Oboe. Ed. Golden River Mus.
-MÉRIOT, M. Chantefable. Ed. M. Combre.
-MURCIA-ZAMACOIS. Zarabanda i minué. Ed. Boileau.
-PIERNÉ, G. Pièce en sol m Op5. Ed. Leduc.
-REGER, M. Romanze. Ed. Breitkopf.
-SAINT-SÄENS, C. Le Cygne. Ed. Ensemble Mus.
-SANZ-ZAMACOIS. Españoleta. Ed. Boileau.
-SATIE-DE SMET. Gymnopédies (núm. 2 o 3). Ed. Fentone-Northants.
-TELEMANN, G. PH. Partita núm. 2 per a oboè. Ed. Bärenreiter.
-VERRALL, P. Airobics –àlbum-(mínim dos moviments). Ed. Simrock.
-WILLER, A. Classical album (mínim dos moviments). Ed. Boosey.

SAXOFON

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

S’ha de triar un estudi de cada apartat:

Primer apartat (en l’avaluació es prioritzaran aspectes de sonoritat i estil):
-LACOUR, G. 50 Études faciles et progressives pour saxophone. núm 13, 16, 18, 19.
Ed. Billaudot.
-MERIOT, M. 25 Études faciles progressives et variées pour tous les saxophones,
núm. 8, 10, 12, 22. Ed. A. Leduc.


Segon apartat (en l’avaluació es prioritzaran aspectes de destresa i agilitat):
-LACOUR, G. 50 Études faciles et progressives pour saxophone. núm 14, 17, 20, 24.
Ed. Bilaudot.
-MERIOT, M. 25 Études faciles progressives et variées pour tous les saxophones,
núm. 7, 14, 16, 20. Ed. A.Leduc.


Obres
Saxòfon en si bemoll

-ALBÉNIZ, I. Tango. Ed. Schott.
-AMELLER, A. Lirico. Ed. M. Combre.
-BACH, J. S. Suite d’orchestre en Ut. Ed. Leduc.
-CLÉRISSE, R. A l’ombre du clocher. Ed. Leduc.
-CLÉRISSE, R. Feuille d’album. Ed. Billaudot.
-CLÉRISSE, R. Prélude et divertissement. Ed. Billaudot.
-CLÉRISSE, R. Serenate variée. Ed. Leduc.
-DELMAS, M. Variation tendre. Ed. Billaudot.
-GAUDRON, M. Andante et allegro. Ed. Billaudot.
-GRIMAL, R. Española. Ed. Boileau.
-GRIMAL, R. Nostalgia. Ed. Boileau.
-GRIMAL, R. Serenata de otoño. Ed. Boileau.
-LANCEN, S. Trois pièces. Ed. Molennar.
-LECLAIR, J. M. Musette. Ed. Leduc.
-LONDEIX, J.M. À la decoruverture de la musique des XVII et XVIII siècles (primer
recull). Ed. Lemoine.
· CAMPRA, A. Musette
-LONDEIX, J.M. À la decoruverture de la musique des XVII et XVIII siècles (segon
recull). Ed. Lemoine.
· BIGAGLIA, D. Andante
-MOZART, W. A. Divertissement en re. Ed. Leduc.
-PERRIN, M. Melodie. Ed. G. Delrieu.
-RAMEAU, J. P. Tambourin. Ed. Leduc.
-RUCQUOIS, J. Andantino et chanson gaie. Ed. Billaudot.
-SCHUBERT, F. Impromptu. Ed. Leduc
-SICHLER, J. Le passant des deux rives. Ed. M. Combre
-TOMASI, H. Chant corse. Ed. Leduc.
-VAN DORSSELAER, W. Solo de concurs. Ed. Billaudot.


Saxòfon en mi bemoll

-ABSIL, J. Cinc pièces faciles, op. 128. Ed. H. Lemoine.
-ALBÉNIZ, I. Chant d’amour. Ed. Leduc.
-ALBÉNIZ, I. Tango. Ed. Schott.
-ALESSANDRINI, R. Valse lente. Ed. Billaudot.
-ALFONSO, F. Petita serenata. Ed. Boileau.
-ANTONINI, F. Divertissement tzigane. Ed. Billaudot.
-BACH, J. S. Suite d’orchestre en ut. Ed. Leduc.
-BEAUCAMP, A. Chant élégiaque. Ed. Leduc.
-BITSCH, M. Villageoise. Ed. Leduc.
-BOUVARD, J. Chant élégiaque et final. Ed. Billaudot.
-BOZZA, E. Petite gavotte. Ed. Leduc.
-CLÉRISSE, R. Cantilène. Ed. Leduc.
-CLÉRISSE, R. Rêverie. Ed. Leduc.
-CLÉRISSE, R. Sérénade variée. Ed. Leduc.
-CROUSIER, C. Mon deuxieme cycle ça roule! Ed. Fuzeau.
-CROUSIER, C. Mon premier cycle ça démarre! Ed. Fuzeau.
-DAUTREMER, M. Rêverie interrompue. Ed. Leduc.
-DEBUSSY, C. The Little Negro. Ed. A. Leduc.
-DRUET, R. Air et dance. Ed. Billaudot.
-FAURÉ, G. Pièce. Ed. Leduc.
-FINZI, G. De l’Un à l’Autre. Ed A. Leduc.
-FRANCK, C. Pièce II. Ed. Leduc.
-GRIMAL, R. Española. Ed. Boileau.
-GRIMAL, R. Nostalgia. Ed. Boileau.
-GRIMAL, R. Serenata de otoño. Ed. Boileau.
-HAENDEL, G. F. Gavottes. Ed. Leduc.
-IBERT, J. Le menuese de tourtues d’or. Ed. Leduc.
-IBERT, J. Le palais abandoné. Ed. Leduc.
-LACOUR, G. Chanson modale. Ed. Billaudot.
-MÉRIOT, M. Légende poitevine. Ed. M. Combre.
-MINDLIN. Blues song. Ed. Leduc.
-PERRIN, M. Bagatelle. Ed. M. Combre.
-PERRIN, M. Berceuse. Ed. Leduc.
-RUCQUOIS, J. Andantino et chanson gaie. Ed. Billaudot.
-TOMASI, H. Chant corse. Ed. Leduc.
-WYSTRAETE, B. Saxaubade. Ed. Leduc.

TROMPA

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

-MAXIME-ALPHONSE. Deux-cents études nouvelles mélodiques et progressives pour
cor. Vol. I -Études trés faciles et faciles-, núm. 4, 15 i 36. Ed. Leduc.
-THÉVET, L. Soixante études pour cor, núm. 2, 5 i 13. Ed. Leduc.


Obres

-BOZZA, E. En Irlande. Ed. Leduc.
-NIVERD, L. Chant mélancolique. Ed. Billaudot.
-NIVERD, L. Hymne. Ed. Billaudot.
-PERNOO, J. Fantasie Breve. Ed. Alphonse Leduc .
-SAINT JACOME. Andante and March. Ed. Kendor Music Inc.
-SAINT-SAËNS, C. Romance, op. 36. Ed. Intern. Music Co.
-SANZ, G. Españoleta. Ed. Boileau.
-WASTALL, P. Aprende tocando la trompa. Ed. Mundimúsica Garijo
· DUVERNOY, F. Pieza de concierto.
· PERGOLESI. Canzonetta. Ed. Musicales.


TROMPETA

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

-ARBAN. Volum I , núm 5 pàg 64, núm 14 pàg 70, núm 15 i 16 pàg 71, núm 9 pàg 76,
núm 11 pàg 77, núm 8 pàg 129. Ed. Leduc.
-JOUBERT, C.H. Dix études élémentaires. Ed. Robert Martin.
-PICAVAIS, L. 20 Études élémentaires. Cinq etudes Concertantes núm. 1, 2 ,3, 4 o 5.
Ed. Billaudot.


Obres

-AMELLER, A. Rouyn. Ed. Leduc.
-BOYLE, R. Four bagatelles. Ed. Boosey & Hawkes.
-BROTONS, S. Fulles de tardor. Ed. Clivis.
-CLÉRISSE, R. Noce villageoise. Ed. Leduc.
-ECKART, E. Soldados de plomo. Ed. Clivis.
-FLETA, F. Impromptu núm. 20. Ed. Clivis.
-FRIBOULET, G. Gamineire. Ed. Leduc.
-HOOK, J. Sonata núm. 1 (1r temps). Ed. Boosey & Hawkes.
-JOUBERT, C.H. La Truite. Ed. Lafitan.
-JOUBERT, C. H. Le désespoir du mousquetaire. Ed. Robert Martin.
-POOT, M. Humoresque. Ed. Leduc.
-PURCELL, H. Intrada et rigaudon. Ed. Billaudot.
-TELEMANN, G. PH. Suite núm. 1 (dos moviments). Ed. Boosey & Hawkes.
-TOUVRON, G. Essai dans le style ancien. Ed. Fuzeau.
-VACHEY, H. Bagatelle. Ed. Boosey & Hawkes.



TROMBÓ

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis:

Trombó de colissa:

-BADIA, M. Escuela moderna para trombón de varas. Vol I -Estudios recreativos en
todos los tonos -núm. 1, 2 ,3 ,4, 17, 18, 19, 20, 21 i 22. Ed. Boileau.
-ENDRESEN, R. M. Suplementary studies, núm. 26, 28, 34, 35, 36, 39, 43, 44 i 45.
Ed. Rubank.


Trombó de pistons

-BADIA, M. Escuela moderna para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás
saxhornos bajos. Vol. I. Ed. Boileau.
-BADIA, M. Estudios recreativos en todos los tonos, núm. 5 i 23. Ed. Boileau
-ENDRESEN, R. M. Supplementary studies, núm. 32 i 46. Ed. Rubank Inc.


Obres:

-BADIA, M. Evocación.
-BADIA, M. Romanza sin palabras.
-BADIA, M. Serenata Española.
-BROWN, CH. Meditation.
-CLÈRISE, R. Poème.
-CLÈRISE, R. Prière.
-GABAYE. Complainte.
-GAGNEBIN, H. Sarabande.
-GALIÈGUE-DUPIN. Canzone.
-GALIÈGUE-DUPIN. Manège.
-LAMOTE DE GRIGNON, J. Cançó de Maria.
-MENDELSSOHN-LAYCOCK. On wings of son.
-MURCIA DE, S. -ZAMACOIS, J. Minué
-MURCIA DE, S. -ZAMACOIS, J. Zarabanda.
-POPULAR. The Dove (Welsh air)
-WASTALL, PETER. Aprende tocando el trombón . Ed. Mundimúsica.
· BYRD, W. Pavana.
· GRETRY, A. Aria

VIOLÍ

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, una de cada apartat, i una tercera obra de lliure elecció, que haurà de
tenir canvis de posició.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Si es tria un concert, es pot interpretar el primer moviment, o bé el segon i tercer
moviments. Si s’interpreta una sonata, s’han de tocar dos moviments de caràcter
contrastat.

Al menys en un dels estudis o de les obres l’alumne haurà de mostrar que coneix fins
a la tercera posició.

Estudis

Triar dos estudis de diferents autors
-DANCLA, C. Estudis, op. 68, núm. 1, 3, 6. Ed. Ricordi.
-DANCLA, C.36 Estudis, op. 84, núm. 25 al 36. Ed. Ricordi.
-KAYSER. 36 Estudis, op. 20, núm del 3 al 12. Ed. Hofmeister.
-WOHLFAHRT, F. 60 Etüden, op. 45, núm 14, 17, 19, 33, 34, 36 i 42. Ed. Peters


Obres

Primer apartat (Concert o sonata barroca)
-CORELLI, A. Sonates, op. 5. Ed. Musica Budapest
-DALL’ABACO. Sonates, op. 1. Ed. Schott
-HAENDEL, G. F. Sonata en FaM.
-HAENDEL, G. F. Sonata en mi m.
-HUBER. Concertino. Ed. Borsworth
-KÜCHLER, F. Concertino en Re M, op. 15.
-KÜCHLER, F. Concert Re M, op 12.
-SEITZ, F. Concert en Sol M, op. 13. Ed. Borsworth
-SEITZ, F. Concertino en Re M, op. 22. Ed. Borsworth
-TELEMANN, G. PH. Sonates. Ed. Peters
-VIVALDI, A. Concert en Re M, op. 3, núm. 9.
-VIVALDI, A. Concert en Sol M, op. 3, núm. 3.
-VIVALDI, A. Concert La M op 3 núm 6.


Segon apartat
-A.A.V.V. Eloadasi Darabok, Vol. 3, 4. Ed. Musica Budapest

· HAENDEL, G. F. Allegro
· LECLAIR. J. M. Minuet
· MOZART, W. A. Andantino
-A.A.V.V. Kis Eloadasi Darabok. Ed. Musica Budapest
· MOZART, W. A. Dal
· TELEMANN, G, PH. Menuette
-BAKLANOVA. Acht Leicht Stücke. Sonatine . Ed. Peters
-CRICKBOOM, M. Quadern núm. 3. Chants et morceaux.
-DANCLA, C. Àlbum núm 1 op. 123 (qualsevol peça). Ed. Schott
-FIOCCO, E. Allegro.
-HADJIEV. Rondino, núm 13
-KEYSER DE, P. The Young violinist repertoire. Book 4. Ed. Faber Music
· MOZART, L. Ària (núm 4)
· SCHUBERT, F. German dance (núm 8)
· TCHAIKOVSKY. Neapolitan song (núm 9)
· TCHAIKOVSKY. Chanson triste (núm 12)
-MORERA, E. Oriental.
-NAGUY, I. Grans compositors per a petits violinistes. Ed. Bärenreiter
-PUGNANI-KREISLER. Tempo di menuetto.
-SUZUKI, I, núm.2. Ed. Zen-On
· BOCCHERINI, L. Menuet in Sol M.
-SUZUKI, I, núm. 3. Ed. Zen-On
· DVORÁK, A. Humoresque


VIOLA

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, una de cada apartat, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Si es tria un concert, es pot interpretar el primer moviment, o bé el segon i tercer
moviments. Si s’interpreta una sonata, s’han de tocar dos moviments de caràcter
contrastat.

Estudis

-HOFMANN. Estudis op 86, núm 1 a 15
-HOFMANN. Estudis op 96 de dobles cordes, núm 1 a 10
-KAYSER. 36 Estudis op20,núm 3a12
-WOHLFAHRT, F. 60 Estudis op 45, núm 4 a 19

Obres

S’ha de triar una obra de cada apartat:

Primer apartat (Concert o Sonata Barroca)
-A.A.V.V. Suzuki vol. 4

· VIVALDI, A. Concert en la m op. 3 núm. 6
· SEITZ, F. Concertino op. 5
-A.A.V.V. Suzuki vol. 5.
· MARCELLO, B. Sonata Sol M
-CORRETTE, M. Sonata en Si b M. Ed Schott
-PEPUSCH. Sonata. Ed Schott
-SEITZ, F. Concertino op. 13. Associated music publications
-TELEMANN, G. PH. Concert en Sol M
Segon apartat.
-A.A.V.V. Suzuki vol. 2, núm 10, 11 i 12
-A.A.V.V. Suzuki vol. 3.
-CLASSENS, H. Alto classique. Vol. B. Ed Combre, Paris
-FIOCCO. Allegro. Ed Viola world publications
-KALLIWODA. Nocturns 2i3


VIOLONCEL

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, una de cada apartat, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

S’ha de triar un estudi de cada apartat:

Primer apartat:
-DOTZAUER. 113 estudis, vol. I, núm. 11, 13, 17, 21, 22, 23, 32. Ed. Peters


Segon apartat:
-LEE. Estudis op. 30, núm. 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13. Ed. Boileau
-LEE. Estudis op. 31, vol. I núm. 1, 2, 3. Ed. Boileau

Obres

S’ha de triar una obra de cada apartat:

Primer apartat
-BREVAL. Concertino núm. 1, en Fa M (primer moviment). Ed. Delrieu
-BREVAL. Concertino núm. 2, en Do M (primer moviment). Ed. Delrieu
-BREVAL. Concertino núm. 3, en La M (primer o tercer moviment). Ed. Delrieu
-CIRRI. Sonata núm. 1, en Do M. Ed. Heinrichshofen
-CIRRI. Sonata núm. 2, en sol. Ed. Heinrichshofen
-CIRRI. Sonata núm. 3, en Fa M. Ed. Heinrichshofen
-DE FESCH. Sonata en do m op. 8 nº4 (primer o segon moviment). Ed. Peters
-DELLA BELLA. Sonata en Do M. Ed. Bärenreiter
-KUMMER. Concertino en Do M (primer moviment ). Ed. Delrieu
-MARCELLO. Sonata en mi m (primer i segon moviment). Ed. Popov
-PICINETTI. Sonata en Do M (primer i segon moviment). Ed. Bärenreiter
-ROMBERG. Sonata núm. 1, op. 38 (primer moviment). Ed. Internacional
-TORELLI. Sonata en Sol M (primer i segon moviment). Ed. Bärenreiter

Segon apartat
-BEETHOVEN, L. VAN. Minuet en Sol M. Ed. Schott
-MORERA, E. Oriental. Ed. Boileau
-NÖLK, A. Marionetten-walzer op.116. Ed. Schott
-NÖLK, A. Gavotte. Ed. Schott
-PERGOLESI, G. B. Aria. Ed. Boileau
-SQUIRE. Bourrée. Ed. Stainer & Bell
-SQUIRE. Dansa rústica. Ed. Stainer & Bell
-SQUIRE. Minuet. Ed. Stainer & Bell
-SQUIRE. Humoresque. Ed. Stainer & Bell
-SQUIRE. Tarentella. Ed. Stainer & Bell
-TROWELL, A. Humoresque op.4 núm 10. Ed. Schott
-TROWELL, A. Chanson villageoise op.4 núm 11. Ed. Schott
-TROWELL, A. Arlequin op. 4 núm 12. Ed. Schott


CONTRABAIX

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

-BOTTESSINI. Method for double bass. Primera part, núm. 8,14,15,16,19. Ed. Yorke
-KMENT, J. Elementaretüden für Kontrabass, núm. 40,58,94,99. Ed. Hofmeister
-SIMANDL, F. 30 Etudes for the String Bass, núm. 1, 2,5,6. Ed. Carl Fischer

Obres

-A.A.V.V. Double bass solo. Vol 1. Ed.Oxford University

· BACH, J. S. Jesu ,joy of man’s desiring
· HOLST, G. Jupiter
-A.A.V.V. Leichte Spielstücke. Vol 1. Ed. Veb
· ANONIM. Hornpipe
· SCHUBERT, F. Thema aus dem Forellenquintett
· SPERGER, J. M. Menuett o Rondo
· TELEMANN, G. PH. Menuett
-AMELLER, A. Pièce Élégiaque. Ed. Henry Lemoine
-BOADEN, F. Petite Suite:1,2,3 o 4. Ed. Yorke
-DARE, M. Menuet. Ed. Yorke
-GRIMALT, I. Baix Contrabaix. Ed.Boileau
· El cant dels ocells. Tradicional catalana.
· La sardana de les monges. Tradicional catalana.
-HALANAN, G. Bagatelles pour contrebasse: 1,2,3 o 4. Ed. Chappell
-KELLY, B. Four easy pieces: 2,3 o 4. Ed. Yorke
-LANCEM, S. Berceuse for baby hippopotamus. Ed. Yorke
-PERGOLESI, G. B. Aria Tre giorni. Ed. Carl Fischer
-SAINT-SAËNS. L’éléphant. Ed. Durand



GUITARRA

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis:

-AGUADO, D. Método de guitarra. Primera parte, núm. 10, 11 i 19. Ed. Unión Musical.
-BROUWER, L. Estudios sencillos, núm. 4, 5, 6 i 7. Ed. Max Eschig.
-MURO, J. A. Basic Pieces, vol. 2, núm. 18. Ed. Chanterelle.
-SORS, F. Vint-i-quatre estudis, op. 60, núm. 5 ,7, 12, 19 21 i 24. Ed. Brian Jeffery.
-TÁRREGA, F. Estudi en Mi. Ed. Schott.


Obres:

-ANÒNIM. Wilson’s Wilde. Ed. Wyse.
-CARCASSI, M. Le nouveau papillon. Vals núm. 13. Ed. Frederich Noad.
-CARCASSI, M. Menuetto en Sol M. Ed. Boileau.
-CARULLI, F. Siciliana op. 121 núm. 15. Ed. Boileau.
-COSTE, N. Barcarola. Ed. Chanterelle.
-DA MILANO, F. Fantasía XXXIV. Ed. Trinity College of Music.
-DOMENICONI, C. Danza del cuculo. Ed. Chanterelle.
-DOWLAND, J. Orlando Sleepth. Ed. Faber Music Ltd.
-GARCÍA ABRIL, A.Vademécum, núm. 2 Camino. Ed. Real Musical.
-KREIDLER, D. Picking Blues (triar una de les peces). Ed. Schott.
-LECLERCQ, N. Six Couleurs (triar una de les sis peces). Ed. Schott Freres.
-LINNEMANN, M. Leichte Folklorestücke für Guitarre (a partir de la peça núm.10). Ed. Ricordi München.
-MATIEGKA, W. Dotze minuets brillants, op. 15. num. 12. Ed. Subini Zerboni.
-MORENO-TORROBA, F. Cancioncilla. Unión Musical.
-NORTON, C. New Day. Ed. Boosey & Hawkes.
-PAGANINI, N. Ghiribizzi, vol. 1, Vals núm. 3,. Ed. Subini Zerboni.
-PISADOR, D. Pavana muy llana para tañer. Antología. Ed. Pujol.
-SHWERTBERGER, G. Taberna vieja. Ed. Doblinger.
-SORS, F. Vint-i-quatre petites peces, op. 44, núm. 16, 18, 19, 21 I 24. Ed. Brian
Jeffery.
-TANSMAN, A. Berceuse. Ed. Max Eschig
-TÀRREGA, F. Lágrima. Ed. Chanterelle.
-TÁRREGA, F. Mazurka (sobre un tema anónimo español). Ed. Chanterelle.
-TARRAGÓ, G. Tonadilla. Ed. Boileau.



PIANO

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

En cas d’escollir una sonata, se’n poden interpretar dos moviments de caràcter
contrastat.

Estudis

Almenys un dels estudis presentats ha de ser de Czerny

-BARTÓK, B. Mikrokosmos. Ed. Boosey & Hawkes

· Vol. III. 82 i següents
· Vol. IV
-BERENS op. 61, VOL.1, núm. 2, 4, 6, 7, 11, 12, 13, 14
-BERTINI op. 100, núm. 8, 9, 11, 12, 13, 14, 21, 24
-BURGMULLER op.100 núm.18, 20, 21, 24
-CZERNY, K. op. 299
-CZERNY, K. op. 636
-CZERNY, K. op. 748
-CZERNY, K. op. 849
-CZERNY, K. op. 718, núm. 1, 2, 5 , 7, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 19
-DUVERNOY op.120 núm. 1, 2, 3, 5 , 6, 7, 9, 10
-HELLER op. 47
Obres

Una de les obres escollides ha de ser de J. S. Bach.

-A.A.V.V. The joy of baroque. Yorktown Music
· BATTISTA MARTINI, G. Minuetto con variacions.
· BATTISTA PESCETTI, G. Presto.
· CHRISTIAN FRIED, JH. BACH, Trio minuet.
· COMPOSITOR DESCONEGUT. Preambulo.
· GOTTLIEB GOLDBERG, J. Polonaise.
· GOTTLIEB GRAU, J.H. Courante.
· HAENDEL, G. F. Canzone.
· HAENDEL, G. F. Sonata.
· KIRNBERGER, J. PH. Polonaise.
· NIKOLAUSTISCHER, J. Prelude.
· PURCELL, H. A ground in Gamut.
· RATHGEBER, V. Aria Portorella.
· ZIPOLI, D. Gavotta
· ZIPOLI, D. Versetto.
-APREA, T. La boîte à musique
-BACH, J. S. Àlbun d’Ana Magdalena Bach.
· Polonaise BWV Anh.123
· Marxa BWV Anh.127
· Polonaise BWV ANH.125
-BACH, J. S. Petits preludis.
-BÁRTOK, B. For children
· Vol. I, núm. 8, 10, 12 i 21.
· Vol. II, núm. 3, 12 i 15.
-BEETHOVEN, L. VAN. Bagatela, op. 33, núm. 3
-BEETHOVEN, L. VAN. Sonatines.
-BESSES, A. Dodecafònicus.
-BLANCAFORT, M. Cuando llega el otoño.
-BOLIART, X. Dues Tocati-nes
-BRELL-BOADA Sonates. Publicacions de l’Abadia de Montserrat
-CLEMENTI, M. Sonatines op. 36
-DIABELLI, A. Sonatines op. 151.
-DUSSEK, J. L. Sonatines op.20, nº1-2-5.
-HAYDN, J. Sonates. Llibre 1a.
-HOMS, J. Entre dues línies.
-IBERT. J. Petite Suite, núm. 7 i 11
-KABALEVSKY, D. Piezas infantiles, op. 39, núm. 20 i 23
-KHATXATURIAN, A. Piezas para niños. Andantino
-KUHLAU, F. Sonatines.
-MONTSALVATGE, X. El Arca de Noé. La Pulga, vals
-MORALEDA, J. LL. El petit pianista 2, núm. 52, 58, 63 i 68
-MOZART, W. A. Sonatines vieneses.
-SCHUMANN. Àlbum de la joventut, núm. 7, 8 i 11
-TXAIKOVSKI. Àlbum de la joventut, núm. 1, 9 i 11
Es recomana que les edicions de les obres siguin URTEXT, si s’escau


FLAUTA DE BÉC

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar de dos estudis i dues obres de la
relació següent, i una tercera obra de lliure elecció.

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com un estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

Flauta contralt
-KEUNING, H. P. 25 Études, núm. 3,5,6,8,9,10,11,13,14,15,16,17,18,19,20. Ed.
Harmonia Hilversum 2164.
-KEUNING, H. P. 12 difficult studies, núm. 1 al 5. Ed. Harmonia Hilversum 2165.

Obres

De les tres obres presentades, una ha de ser de Van Eyck, i de les altres dues, una ha
de ser per a flauta contralt.

Flauta soprano
-VAN EYCK, J. Der Fluiten Lusthof. Ed. Diverses.
Cal triar una peça, i tocar el tema més una variació de corxeres o semicorxeres.


Flauta amb acompanyament:

Soprano
-DOWLAND, J. Dix danses, de Lachrimae. Ed. J. M. Fuzeau

· 1, Lachrimae Antiqual.
· 8, Semper Dowland semper dolens 17
-FISCHER, K. F. Book of pieces I i II (cal triar tres peces). Ed. Bärenreiter 971/973
-HEALEY, D. Five Cameos (cal triar tres peces de les cinc). Ed. Boosey & Hawkes
-HECHLER, I. Spielbuch für Sopran-Blockflöte (cal triar tres peces). Ed. Moeck 2076
-HOLBORNE, A. Dix danses. Ed. J. M. Fuzeau.
· núm. 11 i 12: Pavan and Galliard;
· núm. 55: The Night Watch.
-KOLINSKY, M. Music of the hebrew people. Duets for soprano (cal triar tres peces).
Ed. Hargail Music and alto recorders Press.
-MEUNIER, G. Canaletto (cal triar una peça). Ed. M. Combre
-RICCIO, G. B. Canzona a un flautin. Ed. Zen-On 157.
-SCOTT JOPLIN & UWE HEGER Let’s rag (cal triar una peça). Ed. Noetzel N 3687
-TELEMANN, G. PH. Die Kleine Kammermusik. 6 Partiten. Ed. Amadeus BP 2400 o
Noetzel 2002.


Contralt
-A.A.V.V. The division flute (una obra a l’estil de “Divisions”) Ed. Arte Tripharia Mfa 7.
Ed. Amadeus 710/711. Ed. Shott 5737.
-ANDRIESSEN, H. Kleine Suite (els tres moviments). Ed. Harmonia HU 1266.
-ANÒNIM. 21 Masque dances (cal triar tres danses) Ed. Pro Musica E. M. 2.
-FINGER, G. 2 Leichte Sonate. (una obra amb tots els moviments). Ed. Schott 27.
-FISCHER, K. F. Book of pieces I i II (cal triar tres peces). Ed. Bärenreiter 972/974.
-FISCHER, K. F. Vier Suiten (cal triar tres danses). Ed. Bärenreiter H. M. 59.
-HAENDEL, G. F. Sechs Fuguetten (cal triar-ne una). Ed. Schott 3664.
-HOOK, J. Sonatina en fa M, núm. 1, i en do M, núm. 2 (cal triar-ne una de sencera)
Ed. Schott 10138-10139
-PURCELL, H. Suite für Altblockflöte und Gitarre (tres moviments). Ed. Hladky
Heinrischshofen. (Wilhemshaven).


ÀREA DE CANT


CANT

El repertori presentat per l'alumnat ha de constar d’un estudi, dues obres de la relació
següent, i una tercera obra de lliure elecció (s’admet una cançó popular)

S’interpretarà l’obra de lliure elecció, així com l’estudi i una obra que la comissió
avaluadora triï d’entre el programa presentat.

Estudis

-CONCONE. 50 lecciones para el registro medio de la voz.
-PANOFKA. Op. 85.
-VACCAI: Método práctico de canto.


Obres
Dues àries italianes antigues a triar entre:
-ASTORGA D’, E. Fiore ingrato.
-BRUNELLI, A. Tu piangi al mio partire.
-CACCINI, G. Amor, ch’attendi.
-CACCINI, G. Al fonte, al prato.
-CALDARA, A. Sebben crudele.
-CAVALLI, F. Speranze.
-CAVALLI, F. Sospiri di foco.
-CIMAROSA, D. Bel nume che adoro.
-FALCONIERI, A. Occhietti amati.
-GASPARINI, F. Lasciar d’amarti.
-GASPARINI, F. Caro laccio.
-GIORDANI, G. Caro mio ben.
-HAENDEL, G. F. Scorta rea.
-HAENDEL, G. F. Afanni del pensier.
-HAENDEL, G. F. Sorge nel petto.
-LOTTI, A. Pur dicesti, o bocca bella.
-MELANI, A. Vezzosa Aurora.
-PAISIELLO, G. Nel cor più non mi sento.
-PERGOLESI, G. B. Se tu m’ami.
-SCARLATTI, A. Già il sole dal Gange.
-SCARLATTI, A. Se Florindo è fedele.
-SCARLATTI, A. Sento nel core.
-SCARLATTI, A. Cara e dolce.
-SCARLATTI, A. Io dissi.
-STRADELLA, A. Se nel ben sempre incostante.
-STROZZI, B. Socorrete, luci avare.
-TORELLI, G. Tu lo sai.
-VISCONTI, D. Pastorella, ove t’ascondi.
-VIVALDI, A. Piango, gemo.


Aquestes obres es poden cantar transportades en la tonalitat que millor convingui a la
veu de l’alumnat.

dimecres, 21 de gener del 2009

Horaris escolars i activitats extraescolars



Un dels grans problemes de la nostra organització educativa és la conciliació dels horaris escolars i dels horaris laborals. A això s’hi afegeix la necessitat de les activitats extraescolars que han de realitzar-se un cop finalitzada la jornada d’escolarització obligatòria. Habitualment, al nostre país, aquesta jornada es fa partida: de 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores, mitja hora més amunt en alguns casos. L’horari de migdia té com a objectiu dinar i “descansar”, generalment matar el temps. Amb l’aplicació de la molt discutible sisena hora, en alguns casos aquest temps s’aprofita una mica més.
Un cop acabada la jornada, alguns infants privilegiats poden anar a casa i jugar o compartir el temps amb els seus pares (exòtica conjuntura, malauradament). Altres es submergeixen en la televisió, l’ordinador o els videojocs, fins que tenen l’edat de dedicar-se a coses pitjors. Molts altres dediquen entre una i tres hores a fer alguna activitat extraescolar, sigui en dies alterns o consecutius, de manera que allarguen la seva jornada de treball fins a les 7 o les 8 de vespre. A l’escola de música poden arribar a estar-s’hi fins a les 9 o les 10 de la nit. Després, sopar i dormir si han pogut fer els deures entre les diverses activitats.
A alguns pares ja els deu estar bé tenir els fills ocupats. Amb un bon cap de setmana i alguns regals es compensa la falta de dedicació familiar. Però la majoria, estic segur que voldrien tenir un contacte més intens amb els seus fills.
Per descomptat, arribar a casa més aviat seria una bona manera de reforçar els llaços familiars i de dur una vida una mica més descansada. Apagar la tele i compartir una estona plegats durant el sopar, segur que milloraria la relació entre adults i infants, que massa aviat esdevenen adolescents (els infants; alguns adults no abandonen mai aquesta etapa). Que em perdoni el Dr. Estivill, però potser hi hauria alguns psicòlegs més a l’atur.
La meva pregunta és: perquè dimonis* no s’accepta l’horari intensiu a l’escola?
Països europeus de gran tradició educativa l’apliquen des de fa molts anys amb excel·lents resultats. Dedicar el matí als estudis obligatoris i la tarda a les activitats extraescolars o al joc i el descans és la millor manera de combinar educació amb lleure, cultura amb descans i relació familiar.
Sembla que hi hagi un rebuig sistemàtic a la lògica i al sentit comú. Els horaris continus garanteixen la custòdia dels nens i nenes de la mateixa forma que ho fa la jornada partida. Aquells pares que creuen que hauran de carregar més hores amb els seus fills poden estar tranquils. L’escola els guardarà fins a les 5 de la tarda.
Em pregunto si darrera d’aquest rebuig no hi ha raons fosques, com l’enveja al col·lectiu de mestres, aquesta colla de dropos que tenen tantes vacances i que ens obliguen a carregar amb els nostres fills tot l’estiu, com si no paguéssim impostos!
A Espanya hi ha algunes comunitats que apliquen la jornada intensiva, com Andalusia. “Clar - em direu - els andalusos ja se sap...” (Veieu per exemple: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ceipblasinfante/spip.php?article29)

Amb la jornada intensiva tothom hi sortiria guanyant. El matí és el moment que la ment està més disposada a les matèries intel·lectuals o més dures. L’alumnat podria fer les activitats extraescolars i tornar a casa en un horari raonable. Els pares que poden i volen estar amb els seus fills, disposarien de més temps. Els que treballen fins tard, es trobarien en la mateixa situació que tenen ara, per tant no notarien cap efecte, llevat que els seus fills, probablement, tindrien un millor rendiment escolar perquè disposarien de temps per estudiar, jugar o fer altres activitats. Els mestres podrien organitzar millor el seu temps escolar i privat. Finalment, les escoles de música podríem oferir horaris racionals i els nostres alumnes tindrien temps de fer allò que ara no poden: estudiar l’instrument a casa.

JJG


*La paraula adequada es refereix a les gònades masculines però m’ha semblat una mica grollera en aquest context.

Recital de dos pianos divendres 16 de gener a l'aula magna de l'escola

RECITAL DE DOS PIANOS
Obres de Schumann, Brahms, Poulenc i Albéniz.
Guillaume Lamasurier i Efrem García Salinas, pianos
Aula Magna de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels
Divendres 16 de gener

El divendres 16 vam poder gaudir d’un concert extraordinari a càrrec de Guillaume Lamasurier i Efrem García Salinas.

Vam poder apreciar una interpretació molt ajustada i d'un remarcable equilibri sonor, malgrat la diferència que hi ha entre els dos instruments de l’Aula Magna, dels Estudis en forma de cànon de Schumann, en la versió que Debussy va fer per a dos pianos.

La Sonata 1918 de Poulenc és una obra de petites dimensions, quasi naïf, però d’un resultat musical compacte i directe. Original per a un piano a quatre mans, la van interpretar a dos pianos. Aquest fet facilita una mica els problemes de pedalització però, en la meva opinió, li treu espectacularitat visual i unitat sonora.

Les Variacions sobre el Coral de Sant Antoni de Haydn, op. 56b, de Johannes Brahms pertanyen a l’important grup de d’obres que el compositor va escriure sota aquesta forma musical. Totes elles contenen una profunda exploració temàtica i comparteixen una gran unitat formal que les situa al cim de la creativitat compositiva de Brahms. Les variacions que vam poder escoltar, que com va explicar l’Efrem García abans d’interpretar-les, no és clar que es tracti realment d’un tema de Haydn, van servir per recordar el bicentenari de la mort d’aquest compositor austríac. Guillaume i Efrem les van interpretar amb decisió i energia. Probablement, amb el pas del temps, la interpretació esdevindrà més càlida i regular, però indubtablement, el treball del duo va ser magnífic.

Navarra, l’obra d’Albéniz que tancava el programa, també en homenatge al centenari de la seva mort, és una versió a dos pianos transcrita per Franck Marshall, alumne de Granados que va donar continuïtat a l’escola de piano iniciada per aquest compositor. És una obra en la línia d’Ibèria, de complexitat harmònica, gran dificultat tècnica i discurs molt clar, apassionat i ben construït dins de la sonoritat hispano-francesa que caracteritza el seu compositor. El fet d’estar repartida entre dos pianos, no facilita gaire la interpretació. Potser no apareixen els complicadíssims entrebancs tècnics de la versió original, però queden compensats per la dificultat d’equilibrar els dos pianos en el continu intercanvi motívic que s’estableix entre ells. Tot això va ser resolt amb gran comoditat pels dos intèrprets que van acabar oferint, aquesta vegada en un piano a quatre mans, una de les Danses Hongareses menys conegudes de Brahms com a bis.

JJG

dimarts, 20 de gener del 2009

Un Pallasso a Gaza

Un Pallasso a Gaza

L’estiu passat vaig tenir l’oportunitat i el privilegi de poder visitar Gaza formant part d’una expedició de Pallassos Sense Fronteres. Varem viatjar 5 pallassos, dos nois i tres noies, més una reportera gràfica amb l’objectiu de portar riures i alegria als nens palestins, víctimes inocents d’un llarg conflicte que ara ha arribat al seu deliri més horrorós.
Allà varem treballar sota la coordinació de la UNRWA (Agència de les Nacions Unides pels refugiats palestins a l’Orient Mitjà), des del principi ens van advertir de la perillositat del lloc i dels possibles riscs que hauriem d’evitar. El cap de seguretat de la UNRWA ens va rebre amb un alliçonador discurs on ens advertia de que erem per la nostra condició d’europeus i pallassos, una provocació davant de l’integrisme de Hamas, això representava que ocupavem la categoria d’objectius potencialment segrestables i per tant, haviem de seguir estrictament les normes de seguretat marcades.
Feliçment la realitat fou un altre, l’acollida per la gent de Gaza fou meravellosa des del principi fins al final, l'hospitalitat palestina que ja havia conegut en anys anteriors a Cisjordania es mostrava aquí com un esforç continuat per esborrar la imatge de pais terrorista que ens sol arrivar a través dels mitjans de comunicació, amabilitat com a mostra d’agraïment per anar a visitar-los, per portar el riure, per no deixar-los sols davant la injusticia del bloqueig i el control de l’Estat d’Israel. Afortunadament no varem patir cap atac, no va caure cap misil, no hi va haver en cap moment sensació de perill, tot i que el paisatge destruit ens mostraven clarament que allà no era un lloc de pau.
Varem fer 30 espectacles en 12 dies, gairebé unes 5000 persones van gaudir dels pallassos. Al principi de cada show els grans s’encarregaven d’animar als petits fent-los cantar i aplaudir amb força, és una tècnica psicològica per oblidar la por i desconectar de la realitat, ja ho havia viscut i compartit amb els nens de Nablús en el moment de creuar un chek-point de l’exercit israelí. Llavors, quan s’havien creat les condicions, arrencava l'espectacle. Les dones reien sota els vels, els homes aplaudien emocionats, les nenes i nens obrien els ulls per no perdre el fil de cada pallassada. Al final s’acostaven per tocar-nos, volien fotos, nassos, globos, confetti…, durant una hora podien desconectar de patiments i pors, per una hora podien tornar a ser nens.

A Gaza City varem coneixer un grup de joves amb inquietuds pallasses, practicaven algunes tècniques de circ, malabars i acrobacia, també breakdance. Varem intercanviar coneixements i vestuaris, els varem convidar a participar en alguns dels nostres shows, ens ferem amics gaudint de la seva companyia i protecció fins el darrer dia. No varem entrar en discusions sobre afinitats politiques, si eren de Hamàs o de Al-Fatah, si terroristes o màrtirs…, eren gent oberta, respectavem les seves creences i ells respectaven les nostres, es mostraven esperançats amb un futur de pau i llibertat, tot i que somiaven en poder sortir tenien clar que Gaza era la seva terra.

El projecte amb PSF incloïa també actuacions a la part israeliana, la nostra alegria anava dirigida a tots els nens i nenes que pateixen les conseqüències de la violència, tots són víctimes inocents dels conflictes dels adults. Si dos pobles enfrontats podien riure de les mateixes pallassades no sembla tan absurd pensar que algun dia es podrien arrivar a entendre, podria ser aquest un motiu d’esperança.
Varem actuar a Eskhol, un poble a 5km de la franja de Gaza, on a vegades cauen els Kassam. Viuen sota l’amenaça d’aquests misils casolans en còmodes cases amb doble vidre a les finestres i doble sostre, tenen boniques piscines, parcs, patis d’escola amb refugis equipats davant dels possibles atacs.
Però la situació d’aquests pobles i kibutzs d’Israel no té comparació possible amb la tragedia diaria que viu Gaza. La desproporció en patiment ha quedat aquests dies clarament demostrada amb la invasió de l’exercit israelià.
A Gaza no hi han refugis, no hi ha on amagar-se.
La població palestina ja fa anys que viu la mort lenta del bloqueig que aplica l’estat d’Israel, dos “zepelins” equipats amb càmeres d’alta tecnologia estrategicament situats al nord i al sud de la franja vigilen a la població palestina, un "Gran Hermano" que no fa gens de gràcia. Varem visitar l'aeroport fantasma aprop de Khan Yunis i Rafah, una de les zones més castigades, passejavem per la pista dinamitada, plena de cràters..., impossible aterrar, impossible enlairar-se..., un altre porta tancada.
L'actuació a Eskhol davant d'uns 300 nens israelís va ser tot un èxit. La gent del poble va agrair-nos el gest al final del show, un d'ells, pare amb el fill als braços em va comentar:- "quan torneu a Gaza l'any que ve, els hi dieu que aquí no els odiem..., que volem viure en pau...". Així em veia de cop i volta convertit en missatger de pau, sense creure del tot en aquelles paraules, digerint encara la diferència abismal entre un lloc i l'altre, ..., voldria ser capaç de creure en els bons desitjos d'aquell home. Li vaig preguntar perquè no els hi ho deia ell mateix, ell que vivia a 5km, ell que era el seu veí..., però no vaig trobar resposta. Pot-ser aquest habitant d'Eskhol és un dels pocs israelís que no aprova l'atac i la masacre que està visquent Gaza, però la majoria de la població israelí hi està a favor. Qui justifica una guerra justifica tots els seus crims. Cadascú té les seves raons i engendra els seus monstres, aquest atac no portarà la pau, l'Estat d'Israel és responsable de la destrucció i de la masacre sobre el poble palestí, d'engendrar odi i venjança en les futures generacions.

No se si podré tornar a Gaza, no se si els joves soldats israelís en deixaràn un troç o ho reventaran tot mentre van experimentant amb les últimes tendències del mercat en arsenals, bombes i "fósfor blanc"....,.
Quan parin les bombes tornarà l'ajuda a Gaza,...aviat, quan ens deixin, haurem de tornar els pallassos. Tornarem amb els bons desitjos, amb el crit de justicia de la gent que es va manifestar pels carrers, reinventant el riure per damunt de la tristesa dibuixada a cada racó..., el conflicte seguirà ben viu, el silenci dels morts també, dificilment podrem donar missatges de que no hi hà odi..., como s'explica?..., sinó és odi, que és?...
Algú haurà d'explicar-ho als nens de tots dos costats, els nens són sempre les victimes més inocents, en ells es perpetuarà el conflicte, en ells hi haurà pot-ser la solució...,.
Mentrestant no els podem deixar sols..., si hi torno hi aniré de pallasso, és la millor defensa i el millor atac.


Albert "Denguito"


videos que hi han al Youtube sobre l'expedició,

http://es.youtube.com/watch?v=-zvsM2-20CI
http://es.youtube.com/watch?v=2HYwzqxbYnQ

L'Espectacle "Fràgil"


Com alguns de vosaltres ja sabeu, fa temps que m’ he involucrat dins la companyia i productora Nocturns. Després d’ haver passat per l’Estruch de Sabadell i la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega el 2008, arriba ara a Barcelona amb la versió definitiva de l’ espectable de teatre musical Fràgil, el musical al s.a.T. de Barcelona…
Aquest és un musical de nova creació que com us he dit arriba ara a la versió definitiva després de dos anys de creació i evolució permanent..
Us adjunto el cartell de programació i us animo a que vingeu a veure aquest espectacle..
Les entrades les podeu aconseguir a servicaixa i les dates són les següents:
De dijous a diumenge des del dia 28 de gener fins al 22 de febrer.


Salutacions a tothom i espero veure-us allí!!!!!!!

Octavi Català Gil.